El Moixó Foguer

El Moixó Foguer

Diverses poblacions

El Moixó Foguer és un dels personatges característics de la tradició carnavalesca catalana. Es tracta d'una comparsa satírica durant la qual un grup de persones simulen la venda d'un gran i estrafolari 'pàjaru', que no és sinó un home que duu el cos completament cobert de plomes.

Museu Terra 2025

Agenda d’aquesta setmana

Carnaval de Molins de Rei

Carnaval

Molins de Rei (el Baix Llobregat)

Del 12 al 18 de febrer de 2026

Molins de Rei celebra la seva festa de Carnaval amb el Camell, una gran peça de bestiari festiu inspirada en un vell costum molinenc que amb, els seus correcuites, balls i saraus d'espurnes, convida tothom a fer disbauxa per uns dies.
Carnaval dels Banys d'Arles

Carnaval

Els Banys d'Arles i Palaldà (el Vallespir)

Del 12 al 18 de febrer de 2026

El Carnaval de la vila termal dels Banys d'Arles es caracteritza pels Gregoris, una tradició singular i única que barreja la paròdia a l'Església amb el ritu d'enterrament del Carnestoltes, i pel tio tio, un divertit ball amb foc real amb què tradicionalment s'acaba la festa.
Dia de l'Escudella a Castellterçol

Dia de l'Escudella

Castellterçol (el Moianès)

17 de febrer de 2026

El Dia de l'Escudella de Castellterçol és la celebració gastronòmica més arrelada a la vila i el moment culminant de les festes carnestoltenques. Aplega cada any prop de 4.000 visitants que gaudeixen de valent amb la ingestió massiva d'una de les combinacions més perfectes entre brou i tall mai inventades.
Carnaval d'Encamp

Carnaval

Encamp (Encamp)

Del 12 al 18 de febrer de 2026

De totes les celebracions de Carnaval a Andorra, la d'Encamp, amb el Judici dels Contrabandistes, l'operació d'en Carnestoltes i el Ball de l´Óssa, és una de les més populars i la que compta amb un pes identitari més fort.
Carnaval de Roses

Carnaval

Roses (l'Alt Empordà)

Del 12 al 18 de febrer de 2026

Les Passades protagonitzades per les colles amb les seves carrosses i disfresses són l'eix de la festa de Carnaval de Roses, una celebració que s'ha convertit en la més important d'entre totes les que tenen lloc durant l'any en aquesta població altempordanesa.
Enterrament del Carnestoltes a Terrassa

Enterrament del Carnestoltes

Terrassa (el Vallès Occidental)

18 de febrer de 2026

L'Enterrament del Carnestoltes a Terrassa, que té lloc Dimecres de Cendra al vespre, és la culminació de les festes de Carnaval a la ciutat i es basa en un seguici mortuori format per una trama de personatges molt ben definits.
Ball de Gitanes de Sant Celoni

Carnaval i Ball de Gitanes

Sant Celoni (el Vallès Oriental)

15 de febrer de 2026

Una multitudinària participació popular i una comparsa -hereva d'antiquíssimes mascarades- que executa una representació parateatral que culmina amb l'enigmàtic part d'un animal, són els principals elements del Ball de Gitanes que cada diumenge de Carnaval es celebra en aquesta vila del Vallès Oriental.
La Merengada de Vilanova i la Geltrú

Merengada

Vilanova i la Geltrú (el Garraf)

12 de febrer de 2026

La Merengada, un dels elements constitutius del Carnaval de Vilanova i la Geltrú, se celebra pels carrers i places del centre d'aquesta ciutat el Dijous Gras. Es tracta d'una multitudinària empastifada col·lectiva amb merenga que a la tarda protagonitzen els més petits i a la nit els membres de les societats del Carnaval vilanoví.

Guerra de farina

Berga (el Berguedà)

15 de febrer de 2026

La Guerra de Farina remet a l'època de les guerres carlines que, al segle XIX, van enfrontar a carlins i liberals. Durant tot el matí, partidaris d'uns i altres s'enfronten amigablement llançant-se quilos de farina en el marc d'una batalla festiva que acaba amb la presa de l'ajuntament per part dels guanyadors.
El Ball dels Confits

El ball dels confits

Diverses poblacions

15 i 17 de febrer de 2026

El ball de confits és un dels actes més genuïns del Carnaval català. Es tracta d'un ball anterior a la irrupció de les rues o desfilades de carrosses actuals, emparentat amb el ball de gitanes del Vallès, que havia estat molt popular a l'Empordà i que encara es manté viu en algunes localitats del Garraf.
Dijous Gras. Foto: Establiments Andreu

Dijous Gras

Diverses poblacions

12 de febrer de 2026

El dijous anterior al Dimecres de Cendra, conegut popularment com a Dijous Gras, Jarder o Llarder, és el tret de sortida tradicional a les festes de Carnaval arreu del país. Aquest dia és costum celebrar àpats familiars protagonitzats per tot tipus de menges que combinen els ous amb la carn.
El Ranxo de Ponts

El Ranxo

Ponts (la Noguera)

17 de febrer de 2026

Una de les principals característiques del Carnaval a Ponts és el multitudinari àpat comunitari, obert a vilatans i forasters, que té lloc el dimarts de Carnaval, l'últim dia abans de la Quaresma. Aquesta pràctica, comuna en d'altres indrets, ha agafat entitat pròpia a Ponts.

Són protagonistes

El Camell de Molins de Rei. Foto: Manel Carrera i Escudé

El Camell

Molins de Rei (el Baix Llobregat)

15 de febrer de 2026

Recuperat l'any 1981 a partir d'una tradició molinenca vinculada a les Festes de Carnaval del Molins de Rei del segle XIX, el Camell és, sens dubte, una de les peces d'imatgeria festiva de foc més emblemàtiques de la ciutat i una de les seves icones més representatives.

Els Gegants Bojos

Solsona (el Solsonès)

Del 12 al 18 de febrer de 2026

La festa de Carnaval a Solsona es caracteritza, entre d'altres coses, per l'aparició d'uns gegants que reparteixen mastegots a tots aquells i aquelles que gosen posar-s'hi a sota: són els Gegants Bojos, una de les famílies de gegants més conegudes i originals del repertori català.

És temps de…

Sàtira a les Falles de València. Foto: Manel Carrera

Temps de sàtires

Diverses poblacions

Del 12 al 18 de febrer de 2026

Una de les característiques de moltes festes de Carnaval catalanes és la presència de la sàtira. El cartell anunciador de la festa, les carrosses de les rues, els parlaments d'arribada i testament d'en Carnestoltes, les disfresses i les publicacions que aquests dies proliferen.. són instruments i espais privilegiats per a l'exercici de la sàtira carnavalesca.

Formes, atributs i noms del Carnestoltes

Formes, atributs i noms del Carnestoltes

Diverses poblacions

Del 12 al 18 de febrer de 2026

En Carnestoltes, aquell que no té carn, és un dels protagonistes de les festes del Carnaval tradicional català. Aquest personatge grotesc i estrany, que durant uns dies és entronitzat com a rei de la tabola i la gresca i que després és ajusticiat sense pietat, té, a casa nostra, un bon nombre de formes i denominacions populars.

Mediateca

Llibres

El Carnaval de Solsona. La història d'un desafiament genuí

El Carnaval de Solsona. La història d'un desafiament genuí

Noemí Vilaseca

Associació de Festes del Carnaval de Solsona

A Solsona la Transició va començar el 1971. Va manifestar-se a través d'una forma peculiar,...

Joan Brossa, poesia i carnaval

Joan Brossa, poesia i carnaval

Joan Brossa i Cuervo

Ajuntament de Lleida. Museu d'art Jaume Morera

Catàleg de l'exposició que amb el mateix nom es va organitzar a la Sala Leandre Cristòfol de...

La llegenda del Falatell del Carnaval de Terra Endins

La llegenda del Falatell del Carnaval de Terra Endins

Diversos autors

Associació Carnaval de Terra Endins (ACTE)

El Falatell és un ceptre embruixat i mil·lenari i el secret més ben guardat pels vilatans de...

Articles

Alguns costums de l'antic Carnestoltes de Canet

Alguns costums de l'antic Carnestoltes de Canet

Xavier Mas Gibert

El Sot de l'Aubó

Els arlequins de Canillo: la policia del Carnaval
Els Darrers Dies a Mallorca: el Carnaval del poble

Els Darrers Dies a Mallorca: el Carnaval del poble

Caterina Valriu Llinàs

Associació Caramella

En Carnestoltes, l'últim rei de xanxa del cicle hivernal

En Carnestoltes, l'últim rei de xanxa del cicle hivernal

J. Francesc Massip Bonet

Festes.org

Audio / CD

Balls de gitanes del Vallès

Balls de gitanes del Vallès

Cobla La Principal de la Bisbal

Audiovisuals de Sarrià

Inclou les cançons: A la festa; Contradanses; Catxutxa; Xotis; Jota; Toc de festa; Masurca; Galop;...

Carnaval de Solsona. La Música

Carnaval de Solsona. La Música

Orquestra Patinfanjàs

Associació de Festes del Carnaval de Solsona

Disc amb les músiques del Carnaval publicat l'any 2010. Editat per l'Associació de Festes del...

Les músiques del carnaval de Vilanova i la Geltrú

Les músiques del carnaval de Vilanova i la Geltrú

Diversos autors

Audio-Visuals de Sarrià - FAC

Aquest CD inclou tres de les peces emblemàtiques del Carnaval de Vilanova i la Geltrú: 1. El...

La tradició no és el testimoni d'un passat irremeiablement desaparegut: és una força viva que anima i informa el present

Igor Stravinski
Banner anual XMEC 2026
Cançons de Reis
Cercador

Estadístiques

Què diuen de nosaltres

Una web tan completa sobre les festes i costums dels Països Catalans és una eina pedagògica de primer ordre. A més, amb la satisfacció de veure com les festes o motius populars, ja siguin petites, mitjanes o grans, es tracten d'una mateixa manera.

Marc Navarro Marc Navarro

Innovadora pel seu disseny i per ser un gran enllaç de manifestacions festives arreu dels Països Catalans, Festes.org ha estat i és una font de descobriment del país i una font d'inspiració. Ens va fer entendre que la cultura del poble català calia ser present i difosa través de les pantalles. Això ens va animar a engegar el projecte del butlletí digital Dragabales. Aprofitarem per reclamar el Premi Nacional de Cultura per a Festes.org.

Jordi Rius i Mercadé Jordi Rius i Mercadé

Des de fa molts anys −em sembla que podria dir de que aparegué el web (i d’això ja fa anys)− que he utilitzat Festes.org, el mitjà de comunicació sobre la festa i la cultura popular que Manel Carrera elabora amb eficàcia i documentació impecable. Em serveix per aconsellar-ne quan em falta algun detall sobre algunes de les activitats festives en les que estigui treballant, o quan necessito veure l’ampli panorama d’alguna de les festivitats temporals de l’any.

Bienve Moya-Domènech Bienve Moya-Domènech

Com a professora a Oakton High School, un institut públic a Virgínia, als Estats Units, faig servir molt el vostre web per preparar les meves lliçons de cultura popular i festes dels Països Catalans. Per exemple, ensenyo una unitat sobre el patrimoni cultural immaterial de la humanitat en la qual incloc els castells i les falles i festes del foc. Als estudiants els fascinen aquestes tradicions.

Àngels Natal Asensio Àngels Natal Asensio

Els reculls de festes i llegendes, de rondalles i mites ara són l'única porta oberta per comprendre les vivències espirituals dels nostres avantpassats. Per això és tan important la feina d'En Manel Carrera i de Festes.org en la comprensió d'aquesta realitat. Sense ells, el nostre univers seria molt més pobre i ens costaria encara molt més saber qui som i d'on venim. Gràcies, Manel, per la teva gran tasca i per ajudar-nos a mirar-nos encara avui dia en els múltiples miralls de l'ésser.

Jordi Bilbeny Jordi Bilbeny

Al meu entendre, Festes.org és el camp base digital de la festa i la cultura popular. Un punt de referència imprescindible de documentació, publicacions i informació sobre la multiplicitat festiva dels Països Catalans i més enllà. És molt d’agrair l’obertura de mires, la democratització de continguts i diferents punts de vista sobre això que denominem “festes populars”. El camí que ha marcat Festes.org, i tant de bo que continuï marcant en el futur, sigui precisament el de poder parlar, reflexionar, proposar i documentar la festa des de múltiples òptiques, posant en valor el debat i no tancant-se en àmbits endogàmics i certs postulats inamovibles.

Heribert Masana i Soler Heribert Masana i Soler

Festes.org ofereix una informació rigorosa, contrastada i actualitzada. És el resultat d’un esforç per fer la feina ben feta i per divulgar-la de manera generosa. És una gran enciclopèdia de la festa popular que ofereix la descripció de les festes, però, a més, inclou notícies i referències bibliogràfiques que complementen els seus continguts. En definitiva, és una eina molt valuosa, resultat d’una tasca sistemàtica i constant, que ens ajuda extraordinàriament a conèixer millor la nostra cultura popular.

Carme Oriol i Carazo Carme Oriol i Carazo

És sabut que la cultura popular és una matèria vasta, rica, completa i complexa, bastida d’expressions obertes en constant ebullició. M’agrada com en Manel Carrera assumeix i ordena aquestes cartografies de diversa factura. Quan consulto Festes.org hi trobo moltes menes de satisfaccions perquè hi sura un esperit que parla i viu en la nostra llengua, amb móns creats, gèneres populars, músiques, balls, focs, aigües que dibuixen l’organització social d’una època, un espai comú. El que més desitjo és que la comunitat n’assumeixi l’obra, el cost personal del qui ho governa des de la trinxera.

Pep Vila Pep Vila

Festes.org representa una finestra viva de la riquesa de la cultura popular catalana, una plataforma que ha il·luminat la nostra tradició festiva durant els últims vint-i-cinc anys. Ha estat molt més que un simple recurs en línia; és un far que fusiona la participació activa dels Països Catalans en els seus rituals festius i ens connecta en les nostres arrels comunes. Per a mi, Festes.org, ha estat una font d'inspiració i descobriment, fomentant la meva passió per la música d'arrel a través de la seva mediateca que és un recurs essencial per a descobrir la riquesa musical que ens defineix com a poble.

Càndid Trujillo Càndid Trujillo

Per a mi, Festes.org ha estat un punt de referència important des de la seva creació el 1999. Durant tots aquests anys, he acudit periòdicament al web per a la consulta personal, és a dir per informar-me sobre aspectes concrets del patrimoni cultural català i per conèixer noves publicacions dels meus àmbits de recerca. Ha estat molt útil per a la meva docència de català com a llengua estrangera durant els anys que he estat treballant com a lectora de català a la Universitat de Bremen (Alemanya). Sempre hi he trobat material i enllaços engrescadors sobre els temes que volia explicar a classe.

Lenke Kovács Lenke Kovács

Etiquetes

Més etiquetes